La configuraci\u00f3 urban\u00edstica de la Terrassa actual est\u00e0 marcada en gran part per l\u2019explosi\u00f3 demogr\u00e0fica sense precedents que hi va tenir lloc a mitjans del segle XX. Entre el 1940 i el 1975 la poblaci\u00f3 de la ciutat es va triplicar, passant de 45.000 a 153.000 habitants en nom\u00e9s trenta-cinc anys.<\/p>\n\n\n\n
Les onades migrat\u00f2ries provinents del sud de la Pen\u00ednsula, l\u2019augment de la natalitat a Espanya a les d\u00e8cades de 1960 i 1970 i el descens progressiu de la mortalitat van ser les principals causes d\u2019aquest creixement, que es va produir en el context d\u2019una manca gaireb\u00e9 total de control urban\u00edstic, donant peu a fen\u00f2mens com l\u2019autoconstrucci\u00f3 i el barraquisme en una fase inicial i, m\u00e9s tard, a la creaci\u00f3 de nous barris a la perif\u00e8ria.<\/p>\n\n\n\n
A mitjans de la d\u00e8cada de 1970 el creixement de la poblaci\u00f3 es va estancar, principalment a causa de la crisi del t\u00e8xtil, que havia estat el principal motor econ\u00f2mic de la ciutat des del segle XIX. A finals dels 90 i principis del nou segle, per\u00f2, un nou corrent migratori massiu (aquest cop principalment vingut del nord d\u2019\u00c0frica i de l\u2019Am\u00e8rica Llatina) va comportar un repunt important en la demografia. Avui, amb 225.227 habitants censats el 2023, Terrassa \u00e9s la quarta ciutat m\u00e9s poblada de Catalunya i la vint-i-dosena en el conjunt d\u2019Espanya.<\/p>\n\n\n\n
En relaci\u00f3 amb el per\u00edode \u00e0lgid del boom demogr\u00e0fic dels 60 i 70, en un moment indeterminat va comen\u00e7ar a circular una llegenda urbana que afirmava que un grup de prestigiosos arquitectes japonesos havia visitat Terrassa per estudiar-ne l\u2019urbanisme i va concloure que era la ciutat m\u00e9s mal urbanitzada del m\u00f3n. Tot i que la veracitat d\u2019aquesta hist\u00f2ria \u00e9s m\u00e9s que dubtosa, tamb\u00e9 \u00e9s innegable que diu molt d\u2019un cert sentiment que, al meu parer, continua present en la psique col\u00b7lectiva dels terrassencs.<\/p>\n\n\n\n
In Sede Egarensis<\/em> \u00e9s una exploraci\u00f3 visual a llarg termini dels paisatges urbans, periurbans i suburbans de la Terrassa actual. A partir d\u2019una s\u00e8rie de caminades pels diferents barris i districtes de la ciutat, el 2022 vaig comen\u00e7ar a construir un arxiu d\u2019imatges on hi tenen un pes especial l\u2019arquitectura popular i d\u2019autoconstrucci\u00f3, els marges i buits de la trama urbana, les evid\u00e8ncies del passat que perviuen en el present i els indicis de futurs que podrien (o no) esdevenir-se.<\/p>\n\n\n\n Aquesta carpeta, realitzada en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Laboratori Creatiu d\u2019Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, presenta una primera selecci\u00f3 de 8 imatges del projecte, que es pot visualitzar de forma \u00edntegra, i a mesura que es va actualitzant, al web www.insedeegarensis.com.<\/p>\n\n\n\n Xavier Aragon\u00e8s \/ Terrassa, abril de 2024<\/p>\n\n\n\n