In Sede Egarensis és una exploració fotogràfica a llarg termini dels paisatges urbans, suburbans i periurbans de la ciutat de Terrassa.
A partir d’una sèrie de caminades pels diferents barris, urbanitzacions, polígons i disseminats de Terrassa, el 2022 vaig començar a construir un arxiu fotogràfic personal on hi tenen un pes important l’arquitectura popular i d’autoconstrucció, els marges i buits de la trama urbana, les evidències del passat que perviuen en el present i els indicis de futurs que podrien (o no) esdevenir-se.
Aquest lloc web recull l’evolució del projecte a mesura que es va actualitzant amb noves imatges.
Una exposició i una carpeta fine art d’edició limitada amb la primera selecció de fotografies de projecte es van presentar el maig del 2024 dins del marc de la segona edició del Festival Àlbum d’Imatge i Fotografia Contemporània de Terrassa.
Feu clic a les icones del mapa per veure les fotografies de cada zona.
Situada sobre una superfície de 70 km² al sud del massís de Sant Llorenç del Munt, Terrassa és la capital, juntament amb Sabadell, de la comarca del Vallès Occidental. Tot i que els seus orígens es remunten a l’època romana, no va ser fins al segle XIX que va explotar econòmicament i demogràfica gràcies a la indústria del tèxtil sorgida de la Revolució Industrial. Aquest creixement va ser especialment vertiginós i desordenat entre el 1940 i el 1975, quan la població de la ciutat es va triplicar, passant de 45.000 a 153.000 habitants en només 35 anys.
La crisi del petroli de la dècada de 1970 va donar peu a un llarg període d’estancament, que es va acabar amb l’arribada de noves onades migratòries internacionals a principis del segle XXI.
Avui, amb 228.294 habitants censats el 2024 i en un context marcat per la transformació urbanística i l’efervescència immobiliària, Terrassa ja és la tercera ciutat més poblada de Catalunya i la vint-i-dosena del conjunt d’Espanya.