La configuració urbanística de la Terrassa actual està marcada en gran part per l’explosió demogràfica sense precedents que hi va tenir lloc a mitjans del segle XX. Entre el 1940 i el 1975 la població de la ciutat es va triplicar, passant de 45.000 a 153.000 habitants en només trenta-cinc anys.
Les onades migratòries provinents del sud de la Península, l’augment de la natalitat a Espanya a les dècades de 1960 i 1970 i el descens progressiu de la mortalitat van ser les principals causes d’aquest creixement, que es va produir en el context d’una manca gairebé total de control urbanístic, donant peu a fenòmens com l’autoconstrucció i el barraquisme en una fase inicial i, més tard, a la creació de nous barris a la perifèria.
A mitjans de la dècada de 1970 el creixement de la població es va estancar, principalment a causa de la crisi del tèxtil, que havia estat el principal motor econòmic de la ciutat des del segle XIX. A finals dels 90 i principis del nou segle, però, un nou corrent migratori massiu (aquest cop principalment vingut del nord d’Àfrica i de l’Amèrica Llatina) va comportar un repunt important en la demografia. Avui, amb 225.227 habitants censats el 2023, Terrassa és la quarta ciutat més poblada de Catalunya i la vint-i-dosena en el conjunt d’Espanya.
En relació amb el període àlgid del boom demogràfic dels 60 i 70, en un moment indeterminat va començar a circular una llegenda urbana que afirmava que un grup de prestigiosos arquitectes japonesos havia visitat Terrassa per estudiar-ne l’urbanisme i va concloure que era la ciutat més mal urbanitzada del món. Tot i que la veracitat d’aquesta història és més que dubtosa, també és innegable que diu molt d’un cert sentiment que, al meu parer, continua present en la psique col·lectiva dels terrassencs.
In Sede Egarensis és una exploració visual a llarg termini dels paisatges urbans, periurbans i suburbans de la Terrassa actual. A partir d’una sèrie de caminades pels diferents barris i districtes de la ciutat, el 2022 vaig començar a construir un arxiu d’imatges on hi tenen un pes especial l’arquitectura popular i d’autoconstrucció, els marges i buits de la trama urbana, les evidències del passat que perviuen en el present i els indicis de futurs que podrien (o no) esdevenir-se.
Aquesta carpeta, realitzada en col·laboració amb el Laboratori Creatiu d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, presenta una primera selecció de 8 imatges del projecte, que es pot visualitzar de forma íntegra, i a mesura que es va actualitzant, al web www.insedeegarensis.com.
Xavier Aragonès / Terrassa, abril de 2024
(Text inclòs a la carpeta d’imatges d’edició limitada publicada amb motiu de l’exposició Afinititats electives – In Sede Egarensis, que va tenir lloc el maig de 2024 a la sala La Cúpula d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa.)